Aquest terme està format per dos pobles, Seva i Sant Miquel de Balenyà (on està situada l’ estació de Renfe), els barris de l’Aguilar i la Serreta, i les urbanitzacions de Serrabardina, Muntanyà, Can Garriga, Perafita i el Pinós.
El nucli s’endevina des de lluny gràcies a l’altíssim campanar de 27 metres d’alçària de l’església romànica de Santa Maria, l’edifici insígnia del poble.
Del seu origen romànic del segle XI, es conserven restes a la banda oest de la nau principal i el magnífic campanar de planta quadrangular, de planta baixa i sis plantes.
Al segle XVII l’edifici va patir reformes molt importants, es va enderrocar l’absis o absis original i es va fer l’edifici més gran, allargant la nau per encabir-hi capelles laterals prop del presbiteri. Posteriorment es va aixecar la teulada i es construí el comunidor. Posteriorment ja al segle XX, concretament l’any 1915 es va modificar la façana i li fou adossat un portal neo-romànic.
A l’interior es conserven diversos altars d’estil barroc.
Darrera l’església, en els terrenys de l’antic cementiri es conserven un seguit de làpides.
Al voltant de Santa Maria es va formar l’antiga Sagrera i on és conserven encara cases interessants de pedra vermella, característica de les rodalies, formant un conjunt harmònic i lluint finestres neogòtiques, claus de volta i dintells que ens recorden la seva història.
El terme també compta amb antigues masies de notable valor arquitectònic, com son Serrabardina (XVI), Figueroles (XI, XV), Muntanyà (XVIII), Cendra (XVII), Pitbatlle, El Virgili, i d’altres també interessants com el casal modernista de Sobrevia, obra de J.M. Puig i Cadafalc.
Són interessants també el Castell d’Esparreguera, la Casa de les Monges, l’edifici neoclàssic situat a la cruïlla per anar al Brull, la creu de terme i la del Carlí, impregnades d’història i llegenda.
Menció a part tenen dues cases pairals, molt properes una de l’altra. Can Sors i Can Vives, que tenen jardins espectaculars amb gran quantitat d’arbres singulars. Dos d’ells gaudeixen del qualificatiu de “monumentals”: el Pinsap del Sors i el Cuprés de Can Vives.
Per fer una mica d’història ens hem d’anar al període medieval, i és fins al segle XIX que els termes de Seva i el Brull, formaven l’anomenat territori sevetà (de selvàtic). A finals del segle X els vescomtes d’Osona van construir un castell i llavors el territori va començar a denominar terme del castell del Brull. A partir d’aquí Seva només es refereix a la parròquia de Santa Maria de Seva, anomenada així per trobar-se prop d’una vila rural coneguda per vil Seva. El 1265 el vescomte d’Osona ven el castell i el terme del Brull al bisbe de Vic, moment en què s’emprèn la fortificació de la sagrera de l’església, envoltada de murs i portals que la van protegir de bandolers i de la guerra contra Joan II al segle XV.
El seu cens de població actual gairebé arriba als 3.500 habitants. Entre els segles XV i XVI ja es recollia l’existència de 14 a 17 famílies i augmenta a 36 el 1626. A finals del segle XVII ja en vivien 71. Al segle XVIII es consolida com un dels períodes de més creixement, és quan la població es duplica fins a arribar als més de 800 habitants. També es duplica en les primeres dècades del passat segle XX i a principis del XXI ja arriba als 2.500.
El Gurri és el riu de Seva. El trobem caminant direcció Taradell i on està situat el molí de Sors, ara embardissat i totalment en ruïnes. A uns quants metres més amunt del molí trobarem el pont, que salva la gorja del riu. Data del segle XVI i té dues arcades. En una d’elles vivia un rodamón al qual podríem anomenar “ocupa”, sempre anava acompanyat d’una bona colla de gats, hi tenia flors, estris, pots de conserva, gibrelles, fins i tot llum. Va ser a partir d’aquí que al pont se l’anomena Pont d’en Gatus.
L’abastament d’aigua està assegurat gràcies als dos pantans situats al recòndit vall de Valldoriola, al Bosc Gran pel camí de les Planes.
L’esperit esportiu de Seva i l’afecció pels esports del motor han donat figures com el motociclista Alex Crivillè i el pilot de rallis Pep Bassas.
Seva és un enclavament ideal per la pràctica dels esports a l’aire lliure com: golf, running, bicicleta de muntanya, excursionisme, trial, tennis, pàdel, …….
La vegetació és la característica de la Falda del Montseny i com és lògic canvia amb l’altitud. Són abundants l’alzina, el pi, el roure, arbres de ribera, matolls d’estepa i arboç.
El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb influència marítima, amb estius agradables i hiverns llargs i rigorosos.
La festa major es celebra per la Mare de Déu d’Agost.
jacintopujol.com 
2 comentarios en “· El poble de Seva als peus del Montseny”