Posts tagged ‘pueblos con encanto’

Ainsa, el encanto del medievo en pleno pirineo aragonés

Ainsa, the charm of the middle ages in the Aragon Pyrenees

La pasada primavera nos dimos el lujo de sentar base en Ainsa, considerado uno de los pueblos más bonitos de España, para realizar diversas travesías en BTT por el antiguo Condado de Sobrarbe y alrededores. No nos decepcionó, a pesar de las altas temperaturas que sufrimos durante esos días de Junio. Sus calles empedradas mantenían los más de 30º C  hasta llegada la noche. Un infierno a 700 m. de altitud.

Last spring we were given the luxury of setting up a base in Ainsa, considered one of the most beautiful villages in Spain, to make various mountain biking tours through the old county of Sobrarbe and surrounding areas. We were not disappointed, despite the high temperatures we suffered during those days of June. Its cobbled streets kept more than   30 º C until the night arrived. A hell at 700 m. Altitude.

Más información

Siurana, leyenda e historia coronan la comarca del Priorat

Encaramado en un peñón de piedra caliza y oteando un paisaje de valles y acantilados, esta pequeña localidad de la provincia de Tarragona es, por méritos propios, un pueblo de cuento donde pasear por sus callejuelas de sabor medieval, descubrir sus leyendas protagonizadas por bellas nobles moriscas y disfrutar de sus puestas de sol.

Más información

Peratallada, el encanto del medievo

Peratallada, the charm of the middle ages

Nunca me cansaré de visitar  y volver a visitar esta encantadora villa medieval situada en la comarca del Baix Empordà, Girona, a escasa distancia de la Costa Brava.

I will never get tired of visiting and visiting again this charming medieval town placed in the region of Baix Empordà, Girona, at scarce distance of the Costa Brava.

Más información

Six days under the Tuscan sun (last part)

Seis días bajo el sol de la Toscana  (última parte)

_DSC6877

And accommodated at Villa Mazzi (dream) just outside Montepulciano, …..

Alojados ya en Villa Mazzi (de ensueño), en las afueras de Montepulciano, …..

Más información

Six days under the Tuscan sun (first part)

Seis días bajo el sol de La Toscana (primera parte)

_DSC6660

We already knew Florence and Pisa, ….

Éramos conocedores de la monumentalidad de Florencia y Pisa, ….

Más información

· Collioure, la ciudad de los pintores

 Logo quadri transparent es un precioso pueblo costero anclado en el sur de la costa francesa

Más información

· Un paseo por los alrededores de Seva

Escut_de_SevaDesde hace ya casi unos treinta años, Seva se convirtió para nuestra familia, en la válvula de escape para  huir de la frenética vida en la ciudad; un magnifico entorno para recargar pilas y tener contacto directo con la naturaleza.

Desde entonces, todos los fines de semana y vacaciones, Seva se transformó en  nuestro refugio y nuestra droga, a la que no podemos dejar de abstenernos.

Lugar ideal para los que vivimos en Barcelona, bien comunicada, a 45 minutos en coche, sin tráfico excesivo y en pleno ambiente de montaña, a 700 metros de altura, en la misma falda del macizo del Montseny.

DSC00778a

Fotografía tomada desde el Montseny. Abajo la población de Seva y más allá, al fondo, los Pirineos

 

Seva es un municipio de la comarca de Osona, en la provincia de Barcelona. Tiene un importante núcleo de población llamado Sant Miquel de Balenyà, que se formó alrededor de la estación de tren, a unos tres kilómetros del mismo pueblo de Seva.

Éste está formado por los sectores: Antic, Sant Miquel de Balenyà y l’Aguilar, y las urbanizaciones:  Serrabardina, Montanyà, Can Garriga, Perafita i Pinós.

Hoy en día, se puede decir que su población se aproxima a los 4.000 habitantes.

La población de Seva está documentada desde el año 904 y conserva la estructura del antiguo núcleo  fortificado, con elementos románicos y góticos. Hay que destacar la iglesia de Santa Maria de Seva, de finales del siglo XI.

La vegetación es la característica de la falda del Montseny y como es lógico cambia con la altitud. Los árboles más destacados son la encina, el pino y el roble.

El clima es mediterráneo de montaña media con influencia marítima y las temperaturas son agradables en verano y frías, o muy frías, en pleno invierno.

 

Si queréis conocer más a fondo la población de Seva, clicad :    El poble de Seva als peus del Montseny

 

DSC00769 copia

Amenazantes nubarrones sobre la Plana de Vic

 

_DSC6408

Arriba, el cementerio del núcleo de Seva

 

DSC00779

El pantano del valle de Valldoriola es el principal abastecedor de agua de la población

 

IMG_2753

DSC00767

Seva a los pies del macizo del Montseny

 

_DSC5541

Bellísimas puestas de sol pueden verse desde sus alrededores

 

_DSC6366

Pont d’en Gatus sobre el río Gurri

 

_DSC5476

Trigo y cebada surcan los campos circundantes

 

DSC00772

Típico paisaje al ponerse el sol

 

_DSC7398

Campo de golf del Muntanyà (18 hoyos)

 

St. Jaume de Viladrover

Ermita de Sant Jaume de Viladrover, siglo XI

 

DSC00783

La niebla cubre las partes más bajas del municipio

 

 

· El poble de Seva als peus del Montseny

Escut_de_Seva

 

A només 45 minuts de Barcelona i 10 de Vic, situat just a la falda nord del massís del Montseny, a 660 metres d’altitud, trobem el municipi de Seva, amb els seus 30,7 km2. de superfície, gran part de la qual es situa dins del Parc Natural del Montseny, en plena comarca d’Osona.

DSC00767

Seva i el massis del Montseny amb el Matagalls nevat (1.697 m.)

Aquest terme està format  per dos pobles, Seva i Sant Miquel de Balenyà (on està situada l’ estació de Renfe), els barris de l’Aguilar i la Serreta, i les urbanitzacions de Serrabardina, Muntanyà, Can Garriga, Perafita i el Pinós.

El nucli s’endevina des de lluny gràcies a l’altíssim campanar de 27 metres d’alçària de l’església romànica de Santa Maria,  l’edifici insígnia del poble.

Del seu origen romànic del segle XI, es conserven restes a la banda oest de la nau principal i el magnífic campanar de planta quadrangular, de planta baixa i sis plantes.

Al segle XVII l’edifici va patir reformes molt importants, es va enderrocar l’absis o absis original i es va fer l’edifici més gran, allargant la nau per encabir-hi capelles laterals prop del presbiteri. Posteriorment es va aixecar la teulada i es construí el comunidor. Posteriorment ja al segle XX, concretament l’any 1915 es va modificar la façana i li fou adossat un portal neo-romànic.

A l’interior es conserven diversos altars d’estil barroc.

Darrera l’església, en els terrenys de l’antic cementiri es conserven un seguit de làpides.

 

Al voltant de Santa Maria es va formar l’antiga Sagrera i on és conserven encara cases interessants de pedra vermella, característica de les rodalies, formant un conjunt harmònic i lluint finestres neogòtiques, claus de volta i dintells que ens recorden la seva història.

El terme també compta amb antigues masies de notable valor arquitectònic, com son Serrabardina (XVI), Figueroles (XI, XV), Muntanyà (XVIII), Cendra (XVII), Pitbatlle, El Virgili, i d’altres també interessants com el casal modernista de Sobrevia, obra de J.M. Puig i Cadafalc.

Són interessants també el Castell d’Esparreguera, la Casa de les Monges, l’edifici neoclàssic situat a la cruïlla per anar al Brull, la creu de terme i la del Carlí, impregnades d’història i llegenda.

Menció a part tenen dues cases pairals, molt properes una de l’altra. Can Sors i Can Vives, que tenen jardins espectaculars amb gran quantitat d’arbres singulars. Dos d’ells gaudeixen del qualificatiu de “monumentals”: el Pinsap del Sors i el Cuprés de Can Vives.

Per fer una mica d’història ens hem d’anar al període medieval, i és fins al segle XIX que els termes de Seva i el Brull, formaven l’anomenat territori sevetà (de selvàtic). A finals del segle X els vescomtes d’Osona van construir un castell i llavors el territori va començar a denominar terme del castell del Brull. A partir d’aquí Seva només es refereix a la parròquia de Santa Maria de Seva, anomenada així per trobar-se prop d’una vila rural coneguda per vil Seva. El 1265 el vescomte d’Osona ven el castell i el terme del Brull al bisbe de Vic, moment en què s’emprèn la fortificació de la sagrera de l’església, envoltada de murs i portals que la van protegir de bandolers i de la guerra contra Joan II al segle XV.

El seu cens de població actual gairebé arriba als 3.500 habitants. Entre els segles XV i XVI ja es recollia l’existència de 14 a 17 famílies i augmenta a 36 el 1626. A finals del segle XVII ja en vivien 71. Al segle XVIII es consolida com un dels períodes de més creixement, és quan la població es duplica fins a arribar als més de 800 habitants. També es duplica en les primeres dècades del passat segle XX i a principis del XXI ja arriba als 2.500.

El Gurri és el riu de Seva. El trobem caminant direcció Taradell i on està situat el molí de Sors, ara embardissat i totalment en ruïnes. A uns quants metres més amunt del molí trobarem el pont, que salva la gorja del riu. Data del segle XVI i té dues arcades. En una d’elles vivia un rodamón al qual podríem anomenar “ocupa”, sempre anava acompanyat d’una bona colla de gats, hi tenia flors, estris, pots de conserva, gibrelles, fins i tot llum. Va ser a partir d’aquí que al pont se l’anomena Pont d’en Gatus.

L’abastament d’aigua està assegurat gràcies als dos pantans situats al recòndit vall de Valldoriola, al Bosc Gran pel camí de les Planes.

L’esperit esportiu de Seva i l’afecció pels esports del motor han donat figures com el motociclista Alex Crivillè i el pilot de rallis Pep Bassas.

Seva és un enclavament ideal per la pràctica dels esports a l’aire lliure com: golf, running, bicicleta de muntanya, excursionisme, trial, tennis, pàdel, …….

La vegetació és la característica de la Falda del Montseny i com és lògic canvia amb l’altitud. Són abundants l’alzina, el pi, el roure, arbres de ribera, matolls d’estepa i arboç.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb influència marítima, amb estius agradables i hiverns llargs i rigorosos.

La festa major es celebra per la Mare de Déu d’Agost.

_DSC6304

Creu de terme a l’entrada del poble

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sta. Maria

Capvespre crepuscular

 

IMG_2763

Santa María vista des d’el camí al Sors

 

 

_DSC6100

Plaça de l’Esglesia

 

_DSC6105

Racó de la Plaça de l’Esglesia

 

_DSC6082

A la dreta, la Casa de la Vila

 

_DSC6094

_DSC6095

 

_DSC6126

 

_DSC6124

 

_DSC6091

 

_DSC6110

 

_DSC6129

 

_DSC6090

 

_DSC6087

Arcada sota l’ajuntament

 

_DSC6089

Arc i passadís de l’antiga Sagrera

 

_DSC6123

La Casa de la Vila sobre l’arcada

 

_DSC6116

L’antic cementiri

 

_DSC6117

Detall d’una làpida

 

_DSC7370

Característic edifici neo-clàssic a la Plaça de la Creu

 

_DSC6302

Casa de les Monges

 

_DSC6131

Can Cendra

 

_DSC6136

 

_DSC6134

 

DSC00778

Pantà de Valldoriola, Seva i els Pirineus al fons

 

DSC00272

Camí de Can Sors a Can Vives

 

IMG_2751

Entrada principal a Can Vives

 

DSC00314

Can Vives

 

DSC00288

Un altra entrada a Can Vives

 

IMG_2753

Un racó suggerent

 

DSC00281

Part posterior de Can Sors

 

_DSC7399

Mas Figarola

 

_DSC7389

Masia del  Muntanyà

 

_DSC7385

Mas Serrabardina

 

IMG_2726

Mas Montmany

 

_DSC7407

 

_DSC7414

Pòrtic d’entrada a Sobrevia

 

_DSC7409

Passadís enjardinat a Sobrevia

 

_DSC7401

Sobrevia

 

_DSC7398

Camp de golf del Muntanyà

 

_DSC6236

Tancat de pedra del jardí de Can Sors (any de construcció en una pedra)

 

_DSC6141

Jardí de Can Sors

 

_DSC6140

Una de les entrades al jardí de Can Sors

 

_DSC6156

Tanca metàl·lica del jardí del Sors

 

_DSC6227

Entrada principal al Sors

 

_DSC6226

Can Sors

 

_DSC6159

Petit estany del Sors

 

_DSC6164

Reflex al estany del Sors

 

_DSC6166

Ona al estany del Sors

 

SONY DSC

Camí de castanyers a la font del Sors

 

_DSC6207

Estany gran del Sors

 

_DSC6182

Àrea de pic-nic a la font del Sors

 

_DSC6428

Camí del cementiri

 

_DSC6408

Al fons el cementiri

 

_DSC7378

La Creu del Carlí

 

_DSC6366

Pont d’en Gatus al Gurri

 

Pont Gatus

El Pont d’en Gatus amb el moli de Sors al fons (ja no existeix)

 

_DSC6362

Salt d’aigua al riu Gurri

 

_DSC6353

Sota el pont d’en Gatus

 

· Un dissabte, a la Plaça Major de Vic

IMG_2617

MES FOTOS A >>> FLICKR.

Mercadal, o Plaça Major, és un dels espais més característics i dinàmics de la ciutat. És aquí on cada dimarts i dissabte té lloc el mercat setmanal. Aquest mateix emplaçament ha acollit el mercat des del segle IX, molt abans que es comencessin a construir les primeres cases que dibuixen l’actual plaça. Avui dia encara podem trobar parades amb productes de la terra, flors, artesania i aviram, com també parades amb tot tipus de producte de roba i complements. Cada dimarts i ,sobretot els dissabtes, el Mercat de Vic s’omple de vida, atraient visitants tant de la comarca d’Osona com visitants d’altres procedències.

 

Però, aquí també hi podem trobar tota classe de gent, races, ètnies, expressions, vestimentes, llenguatges, converses, regatejos, discussions, ….

un regal per als teus ulls  i als teus oïdes!

 

IMG_2599

tota classe de fruites i verdures

_DSC6548

és un bon esdeveniment per practicar la observació

DSC00387

al fons, la Casa de la Vila

IMG_2582

venda de caragols i tota classe de bolets

DSC00404

llibres a 1 €

_DSC6526

trobada d’amics i familiars

DSC00391

venda de productes autòctons

_DSC6519

un mercat multiracial

_DSC6479

venda d’aviram

DSC00390

fruites i verdures de Mercabarna

DSC00385

autobús de la Independència

_DSC6542

el que menys ven

_DSC6523

expressivitat manifesta

DSC00383

pastisseria

_DSC6549

emprovant-se un sostenidor per sobre la roba

IMG_2595

portalada mercantil

_DSC6495

animades converses

_DSC6499

bons minyons

_DSC6544

el mirall em delata

_DSC6541

watsapejant

_DSC6539

m’ofereixen propaganda

DSC00399

amb el cul al aire

_DSC6484

bellesa gitana

_DSC6488

busca i rebusca

_DSC6448

tota classe de flors

_DSC6492

travades amb amics

_DSC6504

observadors carismàtics

_DSC6455

السلام عليكم

_DSC6501

temps de cireres

_DSC6463

venda agresiva

Venedors al Mercat de Vic

expressió d’escolta

_DSC6447

simpàtica florista

_DSC6533

emocionada

_DSC6511

tal com t’ho dic

_DSC6497

ah! aquestes cireres no són d’aquí

_DSC6487

una manera practica d’aguantar el xumet

_DSC6477

“campechano” i trempat

_DSC6474

observant els animalets

DSC00386

Independentiste camuflat

_DSC6456

animat venedor

_DSC6446

rams a punt de regal

A %d blogueros les gusta esto: