El Massís del Montseny és, a més de parc natural, Reserva de la Biosfera per l’interessant mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus que alberga, malgrat la seva proximitat a la gran conurbació metropolitana de Barcelona (a només 50 km de distància).
Molts dels hàbitats representats en aquest parc són d’interès comunitari, com els alzinars, pinedes mediterrànies, sureres, fagedes, castanyers i landes.
A més dels hàbitats eminentment forestals, alguns ambients de zones obertes, com els prats secs i de sega, són fruit d’una activitat agrícola i ramadera que durant segles va afavorir l’increment de la biodiversitat i que ara està en regressió.
La vegetació del Montseny és una representació en altura de les variacions latitudinals que es troben des de les zones mediterrànies fins als ambients centreeuropeus.
Per això, recórrer aquest massís des de les parts baixes fins a les més altes és, paisatgística i florísticament parlant, com viatjar des del sud fins al nord d’Europa. A la tardor, la varietat cromàtica dels boscos és un autèntic espectacle.
Com a conseqüència de tota aquesta diversitat, la fauna d’aquest massís es caracteritza per l’existència d’espècies típiques de zones centreeuropees i boreoalpines a les zones més altes, i per la fauna pròpia d’ambients mediterranis més meridionals en les parts baixes.
La coincidència d’aquests ambients tan diversos en un territori relativament reduït explica que el Montseny albergui la diversitat faunística més important de tota la regió, amb més de 200 espècies de vertebrats i unes 9.000 espècies d’invertebrats.
Quant a les aus, es poden catalogar unes 140 espècies diferents d’ocells, que el seu habitat dependrà del tipus de geografia de cada zona del massís.
Per exemple:
Hi trobem aus adaptades a viure ben a prop dels nuclis urbans, obtenint una font d’aliment constant gràcies a la producció de deixalles i a la manca de depredadors naturals:
mussol comú, oreneta, cotxa fumada, garsa, pinsà vulgar
Els cingles, esqueis, tarteres i cavitats, presenteu una geografia molt accidentada, amb forts pendents , són rocoses i amb poca cobertura vegetal. Sovint trobarem aus de rapinya i insectes:
merla, roquera comuna, corb, cercavores, roquerol
Els ambients aquàtics són idonis per al desenvolupament de moltes espècies. Les conques d’alguns rius formen part de rutes migratòries d’aus:
merla d’aigua, cuereta torrentera, blauet
Els alzinars i les suredes són els boscos que ocupen més extensió al Montseny. Donat que les fulles sempre atapeeixen les capçades, generen una ambient amb condicions més constants, que afavoreixen el sedentarisme d’algunes espècies d’aus:
gamarús, merla, esparver, gaig
Els boscos de pins del Montseny són força clars i per tant presenten un dens sotabosc. A vegades l’estrat arbori i quasi o totalment nul i llavors trobem les formacions de brolla:
tallarol, mallarenga i aligot comú
En les fagedes, avetoses i rouredes trobem espècies típiques de regions centreeuropees, que habiten en el Montseny com a punt més al Sud de la seva distribució geogràfica.
Astor, Pit roig, Tudó, Mussol banyut
En els prats i landes trobem una vegetació baixa i per tant molta exposició a la variabilitat ambiental, és per això que les aus s’han adaptat a superar les variacions de temperatura i a l’hivern es desplacen a altituds inferiors:
alosa vulgar, còlit, àliga marcenca, griva, perdiu roja
Aixó es tot. Salutacions!
jacintopujol.com 
2 comentarios en “· Els ocells en el Parc Natural del Montseny”