Masia la Figuera i la seva capella de Sant Isidre


 

Al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny coexisteixen multitud d’antigues masies, la majoria d’elles abandonades a la seva sort i algunes, malgrat el temps, fins i tot encara estan están habitades i coexisteixen amb aquest immens i bell paratge, però aquesta finca em va sorprendre pel seu aspecte solemne i distingit, malgrat el seu estat de conservació.

 

No em vaig poder reprimir i vaig treure diverses fotografies. Després en arribar a casa, indagui en el seu passat i tal com l’instint em va insinuar, es tractava d’algo excepcional.

Aquesta gran masia encara és aprofitada per a corral de bestiar. Al davant hi ha una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1772.

Aquesta gran masia encara és aprofitada per a corral de bestiar. Al davant hi ha una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1772.

La Figuera, aquest es el seu nom, a estat un lloc emblemàtic pel nostre país, ja que hi varen fer llargues estades diferents personatges de la cultura catalana, com el poeta, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l’Amadeu Vives, fundador de l’Orfeó Català, l’arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitats.

La Figuera fou utilitzada com a masoveria, a partir del segle XV i com hostal, al segle XIX.

En Joan Maragall, va escriure aquest poema, dedicat a la Lola de la Figuera.
Ara les flors ja han passat.
més el record ha restat
entorn meu com una flaire.
I tu de goig que m’has dat
te n’ has enrrecordat gaire

la Figuera, que ha estat sempre una de les cases amb més pes del pla de la Calma, té una història amb un important component literari. Ara fa un segle, al tombant del XIX al XX, aquest mas fou lloc de repòs d’intel·lectuals, lletraferits i músics de la talla de Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet,…

La Figuera el 1902, amb Rusiñol davant i Casas (darrere, també amb un bastó). A l’esquerra está la Lola, la nena a la que Joan Maragall va escriure un poema.

Aquest personatges trobaven en aquest punt del Montseny la inspiració i, mai més ben dit, la calma que necessitaven per a les seves creacions.

 

Escrivia Maragall a Pijoan aquesta nota sobre el Pla de la Calma:

De les serres sobiranes
m’ha corprès altra cop la majestat,
l’estesa immobilitat
dels grans plans que hi ha dalt de les muntanyes.


Fruit d’aquestes estades va sorgir també una intensa relació amb els propietaris, especialment amb la nena de la casa, la Lola, que és evocada en diversos poemes de Maragall i que va mantenir correspondència amb el poeta.
El treball dels il·lustres visitants de la Figuera també es va veure enriquit pel saber i la cultura popular de pagesos, pastors o carboners que es guanyaven la vida durament per aquestes contrades. En són una mostra les cançons i versos populars que va recollir Pijoan. Ara, tota aquesta relació d’intel·lectuals i escriptors amb la Figuera ha quedat il·lustrada en l’exposició La Lola de la Figuera, organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs, que va circulant per diferents pobles de la rodalia del Montseny. És una exposició molt recomanable ja que recull materials que testimonien i documenten uns lligams no massa coneguts. Tanmateix, per sobre de l’exposició en si, jo recomanaria que tots ens esforcéssim per conèixer millor, i d’aquesta manera apreciar més, totes aquestes cases de pagès que, com la Figuera, formen part del nostre patrimoni comú.

En un angle exterior de la casa hi ha una petita torreta o garita, adossada i de planta circular, a l’alçada del segon pis, que dóna un aire defensiu al conjunt.

Moltes masies de la Calma i de totes les nostres muntanyes són ja irrecuperables i els propietaris ho tenen gairebé impossible per conservar les que queden però, com a mínim, coneixent-les, recordant el seu nom, les seves històries, la seva situació, estarem fent que visquin i perdurin en la nostra memòria.

No hem d’oblidar que aquest és el nostre veritable patrimoni, que no hem de deixar morir ofegat sota la pressió d’una globalització cultural de nivell ínfim ni de l’imaginari tan pobre que ens ofereixen dia a dia alguns mitjans de comunicació.

 

Categorías:Arquitectura, Arquitectura, Barcelona, Fotografia, reportage, Reportaje, ViajesEtiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

4 comments

  1. Beau reportage et belles photographies .Bonne soirée

  2. Una lastima que se llegue a perder este tipo de patrimonio, por mi zona tambien hay casas
    señoriales abandonadas que se le podrían sacar partido. un abrazo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: